Sentiments Saharauis

Solidaritat quina paraula tan bonica , si la busquem el diccionari ens diu :comunitat t’interesso i responsabilitats i el fet de trobar-se en aquesta comunitat.Si anem mes enllà i busquem solidari  ens diu : dit de les obligacions comunes a diferents persones , de tal manera que cadascuna d’elles  en respon plenament ;dit de les persones lligades a d’altres per una comunitat de responsabilitats

La meva definició particular es  ajuda als demes sense espera res a canvi,se transparent en totes les teves actuacions i  sempre amb la veritat.

Al llarg del temps vaig descobrint  que no totes las persones creiem igual amb les coses

Ni a molts que son solidaris perquè queda molt be davant la societat ,altres actuen amb Ongs pel fet de surti a la fotografia i se reconeguts socialment com a bones persones,cosa que no aconseguirien per si sols,aquest mateixos son els que utilitzen las mentides ,desprestigien a las persones, e inclús algunes es lucren.

Quant at trobes amb gent així  fen-te trontolla el treball de mols anys jo amb pregunto val mes se mentider,hipòcrita, fals,  que anar amb la veritat .

En aquests moments algunes portes per segui sent solidaria sem tanquen, però lo que no faré sara pedra els meus valors con son  la veritat sempre i la transparència de tots els meus fets

 Estic segura que se obriran altres portes per segui col·laborant i ajudant al poble Sahrauí         

Conte de Gabriel Garcia Márquez                                                   

Diuen que una sàvia estava treballant per intentar aportar una solució als problemes de la humanitat i la seva filla de sis anys la va anar a veure Li va dir: “Mare, vinc a ajudar-te”. I la mare diu: amb tot això!”                                                       

Però no se’l va poder treure de sobre i va buscar amb què entretenir-lo, i va trobar una revista.     

A la revista hi havia un mapa del món. Va arrancar el full, va agafar unes tisores, el va tallar a trossets i li va dir: “Com que a tu t’agrada muntar trencaclosques, intenta reconstruir el món”.                              

Es va dir: “Bé, amb això tindré la meva filla entretinguda per deu dies.”, i se’n va tornar cap a les seves investigacions, a les notes.                                                                                       

Però al cap de dues hores la nena li va dir: “Mama, ja està fet; ja l’he muntat”.                            

Li havia donat una cinta per a que l’anés enganxant.                                                                 

La dona va pensar:: “Això és cosa de criatures, vés a saber què ha fet”.                                

Va anar a veure-ho i efectivament, estava el mapa del món arreglat.                                          

Li va dir: “Però com has pogut fer això si no coneixes el món?”. “                                          

¡Ah!, -va contestar la nena- el que passa és que quan has arrencat el full jo he vist que a l’altre costat hi havia una persona, i com que jo conec com és una persona, he donat la volta a tots els trossets i he reconstruït la persona.                                                                                   

Quan he reconstruït la persona, ja he tingut reconstruït el món”.                                              

"Aquesta és la solució, partir de l’ésser humà.                                                                    

Partir de la vida dels pobles, on dones i homes estem construint el món.                                   

Si nosaltres no tenim la capacitat de la mirada a l’ésser humà, a aquella dona, aquell home, aquell nen, aquella àvia,  mai podrem arreglar el món. "                                                        

Hem de començar a descobrir amb la mirada el vertader contingut de les coses. I el real contingut de les coses és que mai hem d’oblidar-nos de la persona.                                      

Això és el fonamental, si no fem això mai podrem reparar el món.                                      

Aquest conte tan breu i tan bonic alhora, ens està marcant un camí."                                   

Conte de Gabriel Garcia Márquez.                                                                                         

Per canviar el món hem de canviar les persones. 

Fa molt temps que tenia ganes de fe un bloc per pogué expressa alguns sentiments que tinc amb els sahrauís, però ni avien varies coses que m´ho impedien, ser-te vergonya ja que no soc molt bona escriptora, poca experiència en el tema dels blocs, i moltes altres coses que no cal explicar, al final me e decidit perquè crec que las coses cal provar-les i així aprendre.
No e triat aquet dia casualment, avui e vist com la meva tasca de molts anys de ajuda i col•laboració amb el Poble Saharaui se a intentat tira per terra de la mateixa manera se a volgut fe amb altres companys.
Espero perdoneu tots els possibles errors ja e dit abans que soc molt nova en aquest
tema.
Moltes gracies