Sentiments Saharauis

Conte de Gabriel Garcia Márquez                                                   

Diuen que una sàvia estava treballant per intentar aportar una solució als problemes de la humanitat i la seva filla de sis anys la va anar a veure Li va dir: “Mare, vinc a ajudar-te”. I la mare diu: amb tot això!”                                                       

Però no se’l va poder treure de sobre i va buscar amb què entretenir-lo, i va trobar una revista.     

A la revista hi havia un mapa del món. Va arrancar el full, va agafar unes tisores, el va tallar a trossets i li va dir: “Com que a tu t’agrada muntar trencaclosques, intenta reconstruir el món”.                              

Es va dir: “Bé, amb això tindré la meva filla entretinguda per deu dies.”, i se’n va tornar cap a les seves investigacions, a les notes.                                                                                       

Però al cap de dues hores la nena li va dir: “Mama, ja està fet; ja l’he muntat”.                            

Li havia donat una cinta per a que l’anés enganxant.                                                                 

La dona va pensar:: “Això és cosa de criatures, vés a saber què ha fet”.                                

Va anar a veure-ho i efectivament, estava el mapa del món arreglat.                                          

Li va dir: “Però com has pogut fer això si no coneixes el món?”. “                                          

¡Ah!, -va contestar la nena- el que passa és que quan has arrencat el full jo he vist que a l’altre costat hi havia una persona, i com que jo conec com és una persona, he donat la volta a tots els trossets i he reconstruït la persona.                                                                                   

Quan he reconstruït la persona, ja he tingut reconstruït el món”.                                              

"Aquesta és la solució, partir de l’ésser humà.                                                                    

Partir de la vida dels pobles, on dones i homes estem construint el món.                                   

Si nosaltres no tenim la capacitat de la mirada a l’ésser humà, a aquella dona, aquell home, aquell nen, aquella àvia,  mai podrem arreglar el món. "                                                        

Hem de començar a descobrir amb la mirada el vertader contingut de les coses. I el real contingut de les coses és que mai hem d’oblidar-nos de la persona.                                      

Això és el fonamental, si no fem això mai podrem reparar el món.                                      

Aquest conte tan breu i tan bonic alhora, ens està marcant un camí."                                   

Conte de Gabriel Garcia Márquez.                                                                                         

Per canviar el món hem de canviar les persones.