Solidaritat
Solidaritat quina paraula tan bonica , si la busquem el diccionari ens diu :comunitat t’interesso i responsabilitats i el fet de trobar-se en aquesta comunitat.Si anem mes enllà i busquem solidari ens diu : dit de les obligacions comunes a diferents persones , de tal manera que cadascuna d’elles en respon plenament ;dit de les persones lligades a d’altres per una comunitat de responsabilitats
La meva definició particular es ajuda als demes sense espera res a canvi,se transparent en totes les teves actuacions i sempre amb la veritat.
Al llarg del temps vaig descobrint que no totes las persones creiem igual amb les coses
Ni a molts que son solidaris perquè queda molt be davant la societat ,altres actuen amb Ongs pel fet de surti a la fotografia i se reconeguts socialment com a bones persones,cosa que no aconseguirien per si sols,aquest mateixos son els que utilitzen las mentides ,desprestigien a las persones, e inclús algunes es lucren.
Quant at trobes amb gent així fen-te trontolla el treball de mols anys jo amb pregunto val mes se mentider,hipòcrita, fals, que anar amb la veritat .
En aquests moments algunes portes per segui sent solidaria sem tanquen, però lo que no faré sara pedra els meus valors con son la veritat sempre i la transparència de tots els meus fets
Estic segura que se obriran altres portes per segui col·laborant i ajudant al poble Sahrauí
La Tafanera
Remoume
del.icio.us
Hola Marta,
sóc l'Antònia. No fa gaire vas deixar un comentari al meu blog que em va deixar una mica parada. Avui em trobo el teu blog a la xarxa i aquesta entrada.
No saps com t'entenc perquè a molta gent ens ha passat això mateix que expliques. El que passa que tard o d'hora, el temps acaba deixant, sempre, les coses al seu lloc.
No sé si ens coneixem, potser sí o potser no, però jo et diria que no et desanimessis.
A molta gent ens va passar això que tu deixes entreveure però al final tot es va arranjar.
Vull dir què sé de què parles: fotos, lucre i cops de colze. A nosaltres ens va costar una dimisió, 2 burofaxos amenaçadors i pressions de tota mena per part d'uns quants fantasmes, ara desapareguts del mapa. Nosaltres vam crear una ONG nova junt amb molts companys i companyes de les Terres de Lleida i ara ni t'imagines el clima de bona entesa, cordialitat i alegria en la que treballem en diferents projectes.
No vull allargar-me només encoratjar-te a que segueixis endavant i que no et desanimis, sempre hi ha més d'un carrer per arribar a la plaça. Sempre.
T'envio una salutació molt cordial.
Antònia.
Antònia | 24-01-2007 - 09:38:24 GMT 1 #
Hola Antònia
En primer lloc et diré que no amb dic Marta, però això es igual.
Perdona si el meu comentari et va deixa descol•locada no era la meva intenció,soc una gran seguidora del teu bloc, i me agrada molt com escrius.
Gracies per els teus comentaris això me anima molt, la meva situació dintre del moviment sahrauí es una mica entranya en aquest moments, aquí no puc explica molt mes.
Dir-te que si ens coneixem, no molt però si, ja et diré qui soc de una forma mes privada
Per si ho entens amb viatjat amb automòbil i jo amb baix queda al país dels burofax
Una abrasada molt forta i gracies Antònia per tot
Isi
isi | 24-01-2007 - 12:24:12 GMT 1 #
Hola de nou,
Sí que t'entenc i em dol saber que encara continuen els tripijocs. Pensava que això s'havia acabat amb la marxada dels quatres jefes. Però veig que encara queda gent de la mateixa mena.
M'alegra que el meu blog t'agradi, és una manera tan bona com una altra de lluitar pels sahrauís que, en definitiva, és allò que importa.
Endavant i sobre tot no et desanimis ni et quedis al marge. Els nostres amics ens necessiten a tots. Al moviment solidari ningú no sobra o no hauria de sobrar i tothom hauria de ser benvingut.
No sé si parles d'una secció o si parles de la direcció actual. A la gent que hi ha a Barcelona al front de tot els tinc per persones excel·lents, dialogants i comprensives. No sóc ningú per a dir-te el que has de fer però estiguis segura que aquestes persones t'escoltarien amb molt d'interès si hi parlessis i els fessis saber què passa.
T'envio una salutació. Jo també passaré pel teu nou blog amb molt de gust et seguiré i si un dia ens trobem i em vols dir qui ets bé i si no també, vull dir que no et sentis obligada. Continuaré llegint-te.
Antònia.
Antònia | 24-01-2007 - 13:18:16 GMT 1 #